Això ja s'acaba, i tots erem conscients que aquests dies arribarien, però no imaginàvem que fos realment tan difícil. És estrany pensar que les persones que tan omplert i t'han aportat tantíssim en aquests 5 mesos, en el dia a dia, no estaran a 3 minuts de casa teva, no podràs anar a prendre unes birres amb ells, anar a fer les compres, sortir un dimarts, apalancar-se a casa d'un d'ells, o dir-li bon dia tots els dies de la setmana. No ets conscient de tot això fins que dones "l'última" abraçada i de sobte, te n'adones que al matí següent aquesta persona estarà a molts kilometres de tu i que res ja no tornarà a ser el mateix. I així un darrera l'altre. I inevitablement t'invaeix una tristor que fins i tot fa mal, com un nus a l'estòmac que ni respirant fons es passa. Però en el fons, tot això és molt maco, perquè significa que estem vius, que el que hem viscut ha sigut inigualable i que aquest nus que no despareix no és més que uns vincles que has establert amb aquestes persones i que difícilment desapareixeran... Perquè en aquests mesos, han sigut la teva família, els teus companys d'unversitat, els teus amics, el teu tot. Has compartit riures, noves experiències, viatges, temors, històries, fins al punt que la complicitat és brutal.
I al final, aquesta tristor, aquestes llàgrimes, es barrejen amb un gran somriure... perquè saps que acabes de viure una experiència inolvidable i que si fas balanç, tot, absolutament tot, és positiu. I això, ho recordaràs tota la vida com quelcom excepcional i extraordinari, perquè l'erasmus, és molt més que passar una temporada a l'extranger o un intercanvi acadèmic.
Merci à tous pour ces 5 mois inoubliables à Bruxelles, il a été fantastique de vivre cette expérience avec vous! Mais ce n'est pas un "adieu", c'est un "à bientôt"!! :)
Vous me manquerez beaucoup...
